H

LA PROPAGACIÓ DE LA LLUM EN L'AIGUA DE MAR

La propagació de la llum depèn del medi que travessi. Així doncs la llum no viatja a la mateixa velocitat a l’aire que a l’aigua.

També cal diferenciar entre l’aigua de mar i  l’aigua dolça.  En el nostre cas ens interessa l’aigua de mar, que es tracta de una solució salina, per la qual cosa les seves propietats físiques són molt diferents a les de l’aigua dolça i varien depenent la quantitat de sals que contingui. Presenta doncs una gran complexitat quant a la seva composició i a més, és molt rica en éssers vius, substàncies inorgàniques en suspensió i gasos dissolts.

Quan la llum es propaga en un medi aquós, la seva intensitat cau exponencialment degut a dos fenòmens:

·         Absorció: la energia lumínica és transformada en altres energies, generalment calor o energia química. Aquesta absorció la duen a terme:

o        Algues: que utilitzen la llum coma font d’energia

o        Bacteris com Flavobacteriums (es discutirà en aquest treball)

o        Matèria orgànica i inorgànica particulada en suspensió.

o        Compostos inorgànics dissolts

o        La mateixa aigua

Figura: absorció de la llum en aigua de mar

 

Com a conseqüència d’això tenim que la zona suficientment il·luminada com per permetre la veda dels microorganismes que necessiten  de l’energia lumínica es veu reduïda a pocs metres en la zona superficial oceànica: és la zona fòtica; mentre que tota la resta d’aigua per sota d’aquesta és la zona afòtica. La zona fòtica té un gruix variable entre 15m (zones costaneres) i 200m (a mar obert).

Per altra banda tenim la màxima penetració de la llum, que no sempre coincideix amb la zona fòtica. En aquest cas tenim que una petita quantitat de llum arriba a més profunditat, fins a quasi els 100m però no amb la prou intensitat com per permetre la vida basada en ella.