CONCLUSIONS:

Fent  aquest treball he après que mai s’arriba a saber tot sobre el que coneixem, sempre apareixen nous aspectes sobre la vida dels microorganismes que s’han d’estudiar.

En aquest cas, hem vist com els membres del philum Bacteroidetes i especialment Flavobacteria adquireixen una funcionalitat fins ara inimaginable en els bacteris: l’aprofitament de la llum com a font d’energia per créixer, gràcies a la proteorodopsina. Però la llum no és una font d’energia substitutòria, sinó addicional ja que aquests organismes segueixen mantenint  el seu estil de vida heterotròfic.

Com a tot en el nostre món, se li està buscant una aplicació útil i aprofitable a aquest nou descobriment.

La conclusió aprofitable que s’extreu és que aquests bacteris que obtenen una energia extra tenen una major eficiència de creixement de manera que consumint la mateixa quantitat de matèria orgànica poden deixar una descendència de fins a quatre vegades més gran.

Una comunitat formada per aquests tipus de bacteris creix molt més, proporcionant així un increment de matèria orgànica particulada que serveix d’aliment per a altres organismes que estan a nivells més elevats en la xarxa tròfica  i s’accelera també el flux de carboni.

Així doncs tindríem que les Flavobacteries de manera indirecta intervindrien en el cicle del carboni als oceans, regulant doncs la concentració de CO2 en l’atmosfera, implicació molt directe sobre l’actual canvi global.

La diversificació filogenètica i la distribució geogràfica dels gens per a la  PR indiquen que la evolució ha afavorit aquests organismes que complementen el seu estil de vida heterotròfic amb el fototròfic.