Quorum   Sensing
la comunicació entre bactèries
 Conclusions
@
@

Primera hipòtesis

 

Teníem una primera hipòtesis, trobar un conjunt de bactèries gram negatives que tindrien el sistema luxR/I amb una homologia força considerable, ja que els autoinductors AHLs descrits només és diferencien per la llargada de la seva cadena de carbonis, i per tant, hi hauria dfhaver un alt grau dfhomologia entre les proteïnes que el sintetitzen, luxI, i les que regulen, luxR.

Els resultats de la taula del ClustalW, tan en LuxR com en LuxI, demostren que existeix cert grau dfhomologia tant en les seqüències trobades de luxR com en les de luxI, però no tant com ens esperàvem. Creiem que això pot ser degut per dos raons.

La primera, és que la seqüència llançada a la base de dades amb el BLAST, la de Vibrio fisheri, no sigui de les més homologues dintre de tots els sistemes luxR/I i per tant alhora de buscar a partir de ella, els resultats siguin baixos i poc homòlegs.

La segona raó per la qual creiem que no hi ha molta homologia entre les seqüències trobades, és deguda a que el sistema luxR/I de quorum sensing és molt específic, ja que ha de servir per la comunicació entre membres dfuna mateixa espècie, i si aquest llenguatge fos compartit la finalitat del quòrum específic no s'arribaria a assolir, o sigui que si hi hagués molta homologia entre elles, seria una olla de grills.

Imaginem-nos un mercat, la gent parla la mateixa llengua, però si tothom cridés molt, ningú sfentendria, en canvi, si en aquest mateix mercat, per exemple, la peixatera parlés una llengua i la fruitera un altra, i llavors la gent que només volgués comprar fruita parlés la de la fruitera, el llenguatge específic entre ells faria que pogués comprar fruita més eficaçment i per tant poder omplir la bossa molt més aviat que la resta del mercat, donant-li una millor competència.

És evident, que un llenguatge amb molta homologia no seria útil per la finalitat de la comunicació, una millor adaptació, en definitiva, una millor competència. Aquests son els motius dels nostres resultats i la equivocació alhora de formular la nostra hipòtesis.
@

@

Segona hipòtesis
La formulació de la nostra segona hipòtesis a partir del sistema luxS era trobar molts més bacteris que continguin el sistema luxS que els del sistema luxR/I, ja que és un llenguatge interespecífic, i per tant la seva homologia ha de ser molt alta. A part, amb els arbres filogenètics volem confirmar la hipòtesis de que és el sistema més antic dfautoinducció i que és va desenvolupar abans de la divergència dels dos sistemes, el del gram negatiu (luxR/I) i el del gram positiu (autoinductors peptídics).


Els resultats de la taula del ClustalW ens van confirmar el que esperàvem trobar. La seqüència escollida per llançar-la a la base de dades amb el BLAST, la de Vibrio harveyi, ens va donar uns resultats amb alt grau d'homologia entre les seqüències de luxS trobades.

La raó és clara, luxS és una proteïna dfus en llenguatge interespecífic, o sigui, entre diferents espècies, per tant ha de ser semblant per que totes és puguin entendre entre elles, és a dir  que ha de ser un sistema mínimament compartit. Si no hi hagués aquest alt grau dfhomologia, luxS no seria el llenguatge universal de les bactèries, també anomenat lfesperanto de les bactèries.

Un cop vam tenir els resultats del ClusatW vam realitzar l'arbre filogenètic amb TreeView, per poder confirmar la hipòtesis de que el sistema luxS sigui el més antic i que és desenvolupes abans de la divergència dels dos sitemes per gram negatiu i gram positiu. Vam buscar espècie per espècie per saber a quin gram pertanyia, i vam reescriure els seus noms canviant-los segons el seu gram, per poder tenir en el mapa una visió clara.

Afirmativament,  com mostra lfarbre, i a partir de lfoutgroup dfuna Archeae, observem com lfarbre és separa en dos grans grups, la de les gram negatives i la de les gram positives.

@