Quorum   Sensing
la comunicació entre bactèries
 Que cerquem?
@
@

les preguntes...

Estudiant el Quòrum Sensing, especialment el de les gram negatives, ens vam adonar que podia existir una gran homologia entre gram negatives en els gens luxR  i luxI. És aquí on ens vam plantejar la primera pregunta: en quants organismes estaran presents aquests gens i quina homologia hi haurà entre ells?

Després, en adonar-nos que el sistema lux S era el sistema de comunicació interbacterià, ens vam plantejar la segona pregunta: quina homologia existirà del gen luxS entre els diferents gèneres bacterians? o sigui, quin arbre filogenètic ens sortirà? Llavors, serà veritat que la presència de luxS en ambdós grups de bacteris, fa que aquesta molècula constitueixi el sistema més antic dfautoinducció i que es va desenvolupar abans de la divergència dels dos grups?

@

@

Profunditzem en les nostres preguntes...
Centrem-nos en la primera pregunta, trobar quants organismes tindran presents el sistema luxR/I i treurefn la seva homologia, primer de tot necessitàvem una seqüència estudiada i descrita per poder-la llançar a la base de dades i començar la cerca. La resposta la vam tenir de seguida, Vibrio fischeri, el primer organisme en que és va estudiar el quorum sensing i del que és va descriure el sistema luxR/I.

La nostra hipòtesis era clara, trobaríem un seguit de bactèries gram negatives que tindrien el sistema luxR/I amb una homologia força considerable, ja que els autoinductors AHLs descrits és diferencien només per la llargada de la seva cadena de carbonis, i per tant, hi hauria dfhaver un alt grau dfhomologia.
@


Però, i el segon bloc de preguntes? de quin organisme extrauríem la seqüència? I una altre cop ho vam tenir clar, de Vibrio harvery, lforganisme que va donar a conèixer el llenguatge interespecífic entre bactèries.

Així doncs, ja teníem el començament per la nostra hipòtesis, trobarem molts més bacteris que continguin el sistema luxS ja que és un llenguatge interespecífic, i per tant la seva homologia ha de ser molt alta. A part, gràcies als arbres filogenètics podríem confirmar la hipòtesis de que és el sistema més antic dfautoinducció i que és va desenvolupar abans de la divergència dels dos grups.

@

Ja només quedava una cosa, aplicar les eines bioinformàtiques!
@