MALALTIA

La malaltia que provoca el B.anthracis té diferents sinònims, així com: àntrax, carbuncle, pústula maligna, edema maligna, malaltia dels cardadors de la llana o bé malaltia dels drapaires.

L’àntrax afecta normalment a vertebrats salvatges i domèstics (cabres, ovelles, bous, camells, antílops i d’altres hervívors).

Es troba en les pastures, a on les espores perduren per molt de temps.

Por afectar a humans en contacte amb animal infectats o exposats a teixits d’animals infectats.

S'estima que ocorren uns 2000 casos anuals d'àntrax en éssers humans en tot el món i que la dosi infectant és de 8.000 a 50.000 bacteries o espores.

L'infecció de B.anthracis en éssers humans es pot representar en 3 formes clíniques, depenent de la ruta de contagi.

 

RUTES DE CONTAGI

 

Més del 95% dels casos es dona per via cutània, degut a l'exposició laboral que afecta a individus com grangers o mèdics veterinaris que entren en contacte amb animal infectats.

Període d'incubació: 1 - 5 dies.

Penetra en la pell per ferides i picadures. Apareixen uns edemes que es converteixen en pústules de color negre en 1 o 2 dies.

Símptomes: pústules o vesícules negroses. Els pacients presenten febre, mal de cap, malestar general, …

Localització: cap, mans i braços

La mortalitat és inferior a 1% amb tractament amb antibiòtic i sense tractament és d'un 20%.

 

 

Persones exposades a un elevada concentració d'espores, són inhalades fins el parènquima pulmonar. Si les espores estan localitzades en partícules d'un diàmetre major de 10 mm, les partícules queden retingudes en les vies superiors aeries o sedimenten i no poden iniciar l'infecció. El bacteri es reprodueix en els pulmons i s’escampa ràpidament provocant símptomes semblants a qualsevol malaltia respiratòria aguda.

Els bacils en la seva forma vegetativa alliberen toxines que produeixen hemorràgies internes, edema pulmonar, mort dels teixits, septicèmia i, finalment, estat de xoc i mort.

Període d'incubació: 1- 6 dies.

Símptomes: febre, tos, mialges, dolor toràcic…

El diagnòstic microbiològic es basa en l'aïllament i cultiu de la bacteria a partir de lesions en la pell, sang o líquid cefaloraquidi.

 

 

 

Es contagia per el consum de carn provinent d’animal malalts, però ara és poc freqüent degut als controls d'higiene i qüalitat.

Període d'incubació: 2- 5 dies.

Símptomes en pacients amb infecció orofaringeo: desenvolupen una faringitis o úlcera oral associat a febre i inflamació del coll.

Símptomes en pacients amb infecció gastrointestinal: nàusees, vòmits, diarrea hemorràgica, dolor abdominal, septicèmia i mort.

Tractament: antibiòtics, però degut a la dificultat d’un diagnòstic precoç té una mortalitat del 25% al 60% del casos ( tot i que és una mica més superior en infeccions gastrointestinals).

 

 

TRACTAMENT PER B.ANTHRACIS:

Podem sobreviure anys en terra seca, però es destrueixen per ebullició 10 min, per tractament amb agents oxidants, com el permaganat potàssic o peròxid d'hidrogen o formaldehid diluit.

Afortunadament la major part de les soques són sensibles a penicil.lina.

L'àntrax cutani, sense manifestacions tòxiques, pot ser tractat amb amoxicil.lina, però si hi ha una infecció sistèmica es recomana l'ús d'elevades dosis de penicil.lina.

En casos de soques resistents a penicil.lina es pot utilitzar tetraciclina, eritromicina o cloranfenicol.

Les infeccions per inhalació, orofaringea i gastrointestinal han de ser tractades amb elevades dosis de penicil.lina adicional de tractament amb vasopressors, oxigen i teràpia de suport.

 

 Atenció! Hi ha un gran perill, provocat pels propis éssers humans i aquest resideix en l'ús de les bacteries de Bacillus anthracis com a arma biològica.

 

 E