Menu

 

 

Resum dels resultats

 

Presentem les cinc primeres espècies (descomptant el ratolí) que presenten més similitud amb el gen en concret (en ordre descendent) (els resultats en elles expressats provenen del Blastn).

Cebp

Espècies en ordre de similitud

E

Identitat màxima (%)

Rattus norvegicus

0

92

Homo sapiens

0

85

Pongo pygmaeus

0

84

Sus scrofa

1e-167

82

Macaca mulatta

1e-157

86

 

Msra

Espècies en ordre de similitud

E

Identitat màxima (%)

Rattus norvegicus

0

90

Homo sapiens

3e-179

84

Macaca fascicularis

0

84

Bos taurus

2e-166

81

Pan troglodytes

4e-128

84

 

Shc1

Espècies en ordre de similitud

E

Identitat màxima (%)

Rattus norvegicus

0

92

Homo sapiens

0

86

Pongo pygmaeus

0

86

Bos taurus

0

84

Pan troglodytes

0

80

Cal considerar que el Xenopus laevis es troba en el 6è lloc, amb una E=0 i una Ident.màx.=83%. El fet que una espècie tan llunyana a les presentades tingui una similitud tan elevada, fa pensar que aquest sigui un gen molt conservat en l'evolució.

Gh

Espècies en ordre de similitud

E

Identitat màxima (%)

Rattus norvegicus

0

94

Lama pacos

0

88

Cavia porcellus

0

84

Ailuropoda melanoleuca

0

88

Equus caballus

0

84

L'Homo sapiens no apareix fins unes 20 posicions més aball, amb una E=1e-151 i una Ident.màx.=76%. Cal destacar que en humà, abans de la Gh apareix una altra hormona (la chorionic somatostatin) amb una E=0 i un Ident.màx.=76%.

El BlastAlign per la isoforma 1 de l'home ens dóna un valor d'E=6e-89 i una identitat del 75%, un valor que és encara més baix del que ens havia donat el Blastn.

Quan es busca la similitud en el BlastX, l'humà ni tan sols apareix, fet que ens indica que la proteïna aparentment difereix força a la del ratolí, doncs ni tan sols acceptant modificacions en les bases que donin triplets sinònims, apareix una similitud elevada.

Ghr

Espècies en ordre de similitud

E

Identitat màxima (%)

Rattus norvegicus

0

89

Ailuropoda melanoleuca

0

79

Oryctologus cuniculus

0

79

Sus scrofa

0

78

Canis familiaris

0

78

En 6è lloc aniria un possible gen Gh del Pan troglodytes (predicted) amb E=0 i Ident.màx.=77 i en setè l'Homo sapiens amb igual valor d'E i Ident.màx.

PolgA

Espècies en ordre de similitud

E

Identitat màxima (%)

Rattus norvegicus

0

94

Homo sapiens

0

86

Pan troglodytes

0

87

Bos taurus

0

85

Canis familiaris

0

86

Sembla també que aquest sigui un gen ben conservat doncs també es similar en una altra espècie distant a les presentades com és el Gallus gallus que té una E=0 i una Ident.max=78%.

Discussió dels resultats

Podriem esperar que la rata (Rattus norvegicus)respongués de forma similar que el ratolí en estudis sobre l'efecte d'aquests gens en l'envelliment, doncs s'ha trobat una molt elevada similitud entre els gens de la rata i els gens del ratolí (aquest era un fet esperable donada la escassa distància genètica que els separa, a més la proximitat filogenètica ens indica que probablement existeix una elevada comunitat de sistemes, és a dir, que el contexte genètic (i també ambiental) pot fer que la replicabilitat sigui encara més esperable.

Exceptuant el gen de la Gh i de la Ghr (identitats màx. de 75 i 77% respectivament), els gens humans presenten una similitud elevada (del 84 al 86%) en els altres gens, especialment en el gen de la PolgA i el Shc1.Aquests gens serien, segons la hipòtesi de l'anàlisi, els que més probabilitat tindrien d'influir també en l'envelliment humà (com ja hem dit abans aquesta no pot ser una afirmació ferma, doncs hi ha masses factors que hi influeixen en l'expressió del fenotip, però bé podria ser un començament).

Cal apreciar que les taules d'espècies per Gh i per Ghr són especialment diferents que en els altres gens (de fet només repeteix Rattus norvegicus i Sus scrofa), desconec perquè. Aquest punt s'hauria d'investigar més a fons en una futura cerca bibliogràfica.