CÀNCER ANO-GENITAL:
Des de finals dels anys 80 els investigadors sospitaven que el càncer cervical es transmitia sexualment; els informes médics indicaven que les monges i verges tenien poques probabilitats de tenir aquest tipus de càncer, en canvi, les dones amb marits promiscus o que havien tingut alguna relació amb dones afectades tenien més probabilitats de desenvolupar aquesta enfermetat.(“The Cervical Cancer Virus,” 1995).
Un estudi internacional va determinar que el VPH estava present en el 93% dels tumors de càncer ano-genital; el serotip 16 és el que es troba amb major freqüència, seguit per ordre pel 18, 45, 31:
El VPH aparentment és necessari, però no suficient per desenvolupar càncer ano-genital. A més a més del tipus de VPH, els investigadors creuen que existeixen altres factors adicionals que poden contribuir al desenvolupament d'aquest enfermetat. Entre aquests es troben: tabac, infecció per VIH (la inmunosupressió inhibeis la depuració del VPH i promou la seva reactivació), la dieta, factors hormonals i la preséncia d'altres infeccions per transmissió sexual ( Clamidia i/o Herpes simple 2).
A nivell mundial, es diagnostica a prop de 400.000 nous casos cada any (NCI, 1999a). L'edat promig de diagnóstic és de 48 anys (Kiviat, et al., 1999).
Un métode de diagnóstic precoç són les proves de Papanicolau ( citologia vaginal que permet detectar cèl.lules cervicals anormals) que a fet reduir en gran mida l'índex de càncer cervical invasiu.
